diumenge, 12 de febrer del 2017

Passejant per St. Maurici

En aquesta sortida anirem al llac de Sant Maurici: visitarem el Parc Nacional de Catalunya tot passejant per la vora del llac i fent mitja volta circular fins on la natura... ens deixi arribar.
Punt de sortida direcció Espot, què depenent de l'època on decidim anar-hi convé pujar-si ben d'hora. Arribats a Espot punt d'entrada al Parc desde el Pallars Sobirà ens enfilarem fins l'aparcament, porta d'entrada a un món de natura, colors i llum... natura en estat salvatge.
Farem la pujada clàssica a St. Maurici reseguint el camí marcat i disfrutant si estem atents a tantes coses que s'han fà difícil enumerar. Desde ... rierols, arbres ornamentals, grans esplanades d'herba fresca, aigua que brolla per sota de les pedres... "els Encantats" oooooohhhh!!!!!! Quina pasada!!
Trobarem una petita hermita... la de Sant Maurici aprop d'arribar al punt d'informació al mateix estany, juntament amb una font d'aigua cristal.lina i boníssima que brolla abundanment i no et cansaries de beuren mai... què bona!!
Desde el mateix estany creuem la pressa i agafem un caminet fins a un pont; seguidament a l'esquerra pujarem uns esglaons  de ciment... aquest sender que ens obra pas ens portarà a l'estrem Sud de l'estany. Un paisatge del tot diferent al típic del estany de Sant Maurici, trobant l'essència del mateix en la soletat d'un caminar tranquil, envoltats de boscos de pí negre i una natura que ens envolta i ens esplota a la cara; tot està al seu lloc, aquí tot ocupa el seu espai; natura i animals conviuen en armonía perfecte només trencada per uns èssers extranys que interrompeixen per un moment tanta pau... "nosaltres".
Un arbre caigut sobre l'aigua de l'estany ens ofereix un racó màgic per fer el nostre dinar a l'aire lliure mentre ens refresquem...els  peus i arribem a la conclusió final que si la natura està al seu lloc, la protegim i està bé, nosaltres estarem bé. La nostra petjada de salut ens ha portat peus a l'aigua en una unió perfecte entre cos, ànima i natura... què per molts anys ens adonem del tresor tan gran que tenim.














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada