Caminada a Llagunes

Sortirem com és habitual en el meu blog " Petjades pel Pirineu" desde Sort que és on hi visc i aquesta vegada no haurem d'agafar el cotxe... Ho tenim a tocar.
Aquesta excursió és per a totes les edats i a l'abast de tothom, força planera i amb aigua a mà durant tot el camí sigui per veure o per refrescar-nos.
Direcció Sa Verneda pel costat del riu arribant al indicador de Llagunes, Puigforniu, Tornafort... agafarem aquest sender que ens anirà obrint camí entre alzines i arbres ornamentals... molt d'ells centenaris. Trobem un punt que hem de baixar una roca gran que ens portarà al camí principal del nostre recorregut, amagats dins la Vall on sol i ombra ens farà molt agradable el nostre trajecte. Passarem prop d'una borda molt gran abandonada amb terres que l'envolten i un riuet que hi passa a tocar. Al caminar anem deixant enrere el Montsent del Pallars i al guanyar distància la vall s'obre i veurem el poblets que anem deixant enrere.
Unes singladures de roques i natura ens porten al primer pont de fusta que ens ajudarà a creuar el riu i a l'estiu podem banyarnos-hi perquè hi ha zones on l'aigua i cobreix molt ( tipus gorg).
Desde aquest punt la muntanya és més autèntica i trobem arbres molt grans... diria que tenen més de 200 anys ( entre tres no el bem poder abraçar!!).
Quan s'apropa la tardor, també a la primavera la muntanya ens convida a fruits com les maduixetes, bolets, mores... etc. Ens apropem jà al segon pont de fusta, aquest és doble perquè l'espai a creuar és més gran, el riu baixa més intens i el paisatge que ens envolta és més bonic...Un últim tram ens queda per arribar a Llagunes que depenent de la força que tinguem aquí, ens decidirem a continuar o farem aquí mateix parada i fonda; agafant energia amb el nostre entrepà. Una bona ombra ens convida a pasar-hi una bona estona fins que... en somnis la nostra petjada voladora ens portarà fins a Llagunes, recordant com deia aquell savi que " quan caminem sols anem més ràpid... però si caminem acompanyats arribem més lluny".

Pica soques

Tot pot començar amb una passejada tranquil.la pel bosc, descobrint nous sorolls, fins que un dia en un bosc silenciós; de cop i volta sents un soroll com si et donessin la benvinguda, com si piquessin la porta; tu la poguessis obrir, aquest soroll tan bonic, el fa un petit ocell, el Pica soques.
Si teniu un moment i passejeu pel bosc, veureu com aquest ocell us dona la benvinguda a la seva càlida casa, el bosc.

Passejant per St. Maurici

En aquesta sortida anirem al llac de Sant Maurici: visitarem el Parc Nacional de Catalunya tot passejant per la vora del llac i fent mitja volta circular fins on la natura... ens deixi arribar.
Punt de sortida direcció Espot, què depenent de l'època on decidim anar-hi convé pujar-si ben d'hora. Arribats a Espot punt d'entrada al Parc desde el Pallars Sobirà ens enfilarem fins l'aparcament, porta d'entrada a un món de natura, colors i llum... natura en estat salvatge.
Farem la pujada clàssica a St. Maurici reseguint el camí marcat i disfrutant si estem atents a tantes coses que s'han fà difícil enumerar. Desde ... rierols, arbres ornamentals, grans esplanades d'herba fresca, aigua que brolla per sota de les pedres... "els Encantats" oooooohhhh!!!!!! Quina pasada!!
Trobarem una petita hermita... la de Sant Maurici aprop d'arribar al punt d'informació al mateix estany, juntament amb una font d'aigua cristal.lina i boníssima que brolla abundanment i no et cansaries de beuren mai... què bona!!
Desde el mateix estany creuem la pressa i agafem un caminet fins a un pont; seguidament a l'esquerra pujarem uns esglaons  de ciment... aquest sender que ens obra pas ens portarà a l'estrem Sud de l'estany. Un paisatge del tot diferent al típic del estany de Sant Maurici, trobant l'essència del mateix en la soletat d'un caminar tranquil, envoltats de boscos de pí negre i una natura que ens envolta i ens esplota a la cara; tot està al seu lloc, aquí tot ocupa el seu espai; natura i animals conviuen en armonía perfecte només trencada per uns èssers extranys que interrompeixen per un moment tanta pau... "nosaltres".
Un arbre caigut sobre l'aigua de l'estany ens ofereix un racó màgic per fer el nostre dinar a l'aire lliure mentre ens refresquem...els  peus i arribem a la conclusió final que si la natura està al seu lloc, la protegim i està bé, nosaltres estarem bé. La nostra petjada de salut ens ha portat peus a l'aigua en una unió perfecte entre cos, ànima i natura... què per molts anys ens adonem del tresor tan gran que tenim.

Llangardaix Pirinenc

Avui parlarem d'un petit animaló robust i rodanxonet de potes curtes i d'un color fosc si són mascles i verdós o groguenc en el cas de les femelles.
Si el volem veure hem d'anar silenciosament i endinsar-nos als boscos o en els prats subalpins ja que són esmolladisos.
Hem de conservar-los ja que són una espècie autòctona i poder-los tindre present en el territorio ja que fora d'ell és difícil de veure'ls.
Així que hos animo a pujar al Pirineu i poder gaudir d'aquest animaló tan emblamàtic del Pirineu.

Cigne negre

Ja sé que no és un animal del Pirineu però avui faré una excepció. Us vull parlar d'un animal molt elegant i que és fa mirar, és el cigne però no un cigne qualsevol sinó el cigne negre. Aquest cigne el podreu trovar a l'estany del Parc Schierbeck de Puigcerdà, nedant amb els seus companys cignes i si el voleu veure de més a prop us recomano agafar una barca i fer una volta per aquest estany, i us donareu compte de lo excepcional que és, ja que és l'únic que hi ha per aquesta zona, i com no, aprofitar de visitar la Cerdanya i els seus recons més especials.