Aufrany

Continuem parlant dels repinyaires, concretament d'un exemplar magnífic i molt peculiar.
Peculiar, perquè és l'únic ocell que fa servir pedres per trencar els ous per alimentar-se. Aquí al Pirineu no hem tingut l'oportunitat de veure'l en acció.
Menja de tot, carronya, cadàver d'animals petits que els pot trobar tan al bosc com a la carretera, també pot menjar de vius a diferència dels seus companys.
És el més petit de tots si tenim l'oportunitat de veure'l bé ens ha donem que ens recorda a algú que ha acabat d'aixecar-se del llit, per això diem que és molt graciós.
Aquí potser és força difícil de veure'l ja que no hi han gaires i quant tinguem l'oportunitat l'hem d'aprofitar i gaudir d'aquest moment únic.
Així doncs si teniu ganes d'observar-los, el Pirineu us obra les portes per intentar-ho.
Que la sort us acompanyi!!

Vall de Subenuix

Una nova sortida del meu Blog "Petjades pel Pirineu" aquest cop una sortida amb majúscules: Estany de Subenuix ( al Parc Nacional de Catalunya).
Sortim ben d'hora direcció Espot per tenir durant més hores de companya... la fresca. Ens enfilem fins a l'aparcament del Parc on si anem ben d'hora no tindrem problemes per aparcar-hi. De moment agafem la ruta clàssica fins al refugi de Mallafrè que trobem a l'esquerra del camí, un cop passem una font d'aigua ben freda a tocar de l'hermita de Sant Maurici. Desde aquest punt, de seguida trobarem l'indicador cap a l'estany de Subenuix... un camí molt agradable entre boscos de pins i rouredes molt recomanable durant el mes de Juny, on la primavera esclata als nostres ulls. Seguirem un sender que ens situa lateralment al costat de l'estany de Sant Maurici. Abans d'arribar a la tartera a prop del Mirador de Sant Maurici surt un trencall a l'esquerra que ens indica direcció a la Vall de Subenuix, una mica més assolellada. El camí és de pujada progressiva i suau apte de  moment per tots els públics, arriban a l'estany de Subenuix que és el primer que trobarem. Aquí serà un bon moment per fer l'entrepà i descansar una estona per poder arribar, si les forces acompanyen al estany
Chic de Subenuix. A partir d'aquí per fer el Chic, trobarem un camí una mica més dificultòs amb més pendent i zones més pedragosses però igualment amb un ritme més pausat ho podrem fer. El paisatge va guanyant en intensitat de matisos i colors... i l'aire quan més amunt estàs és més pur, fins el punt que hi podem trobar fins i tot truites de riu. L'aigua de l'estany és molt poc mineralitzada ideal per aquest tipus de peix de procedència americana introduïda a Catalunya l'any 1969. Més amunt trobarem el pic de Subenuix que el tenim a tocar si les ganes hi son i ens volen acompanyar, tot i que hauríem de fer una mica d'escalada perquè jà és molt més pedragòs. No serà el nostre cas de moment... ho deixarem per una altra dia. Avui una foto amb una truita americana de l'estany de Subenuix... seria una bona "selfie" de record a una sortida pel parc innoblidable.
La nostra petjada voladora per alta muntanya ens a portat a conèixer una truita "yanqui" envoltats de natura i bones sensacions... les millors!!

Ratpenat

Parlarem d'un animal que de dia és impossible de trobar-lo, nomès el podriem veure: a dins d'unes coves, caixes colonies... L'animal del que parlem és el Ratpenat.
Gairebè tothom pensa amb els vampirs però els pobres són molt inofensius ja que s'alimenten de mosquits i d'altres insectes.
De ratpenats en podem trobar de diferentes espècies com per exemple: el ratpenat orellut, el ratpenat rater... però tots tenen en comú una cosa, que no poden sortir de dia; no és perquè és cremin sinó, amb l'escalfor del sol perden un 10% d'aigua a través de les ales i per això no poden sobreviure tan de temps a fora durant el dia.
Podriem pensar que són cecs però no és veritat, ja que  hi veuen perfectament; fan servir els ultrasons per moure's millor i amb més seguretat.
Ja sabeu... si algun dia en veieu algun, no tingueu por que no us farà res, realment són molt inofensius!! i necessaris per nosaltres ja que ens ajuden a combatre els molestos mosquits a l'estiu.

Santuari de la Mare de Dèu d'Arbolò

Una nova sortida desde el meu blog " Petjades pel Pirineu"... aquesta vegada anirem fins a  un santuari a tocar del riu Noguera Pallaressa: el Santuari de la Mare de Déu d'Arbolò.
Ens arribarem fins al poble de Baro punt d'inici d'aquesta excursió però no l'unic, jà que també i podem arribar desde Gerri de la Sal o desde la sortida del túnel d'Arbolò, on hi ha un pont de fusta que creua el Noguera Pallaressa.
Aquesta ruta triada és la més llarga i l'agafem creuant el pont sobre el riu, seguint un camí que surt a la dreta... no té perdua. És  una sortida molt recomanable jà que no té dificultat i transcorre sense massa desnivells; és força planera en quasi tot el recorregut. El primer tram és entre prats i camps de pastura, més endavant entre boscos de pí i alzines; tot plegat força ombrívol i molt tranquil.
Aquest santuari està situat al municipi d'Estac, dins l'antic terme d'Arcalís i està datat en documentació molt antiga què el castell i l'esglèsia ja eren nombrats desde l'any 781. L'esglèsia actual d'estil romànic va ser construida al segle XII i és amb l'ajuda  de molts debots de la Verge que és manté en perfecte estat... la fé mou montanyes diuen i és la que m'ha fet arribar fins aquí d'alt. Un cop arribem al santuari, tenim una petita àrea de descans amb un pati interior ajardinat, al costat un mirador ens situa de cop a la terra amb tota la vall als nostres peus. Davant una paret vertical niu de aus repinyaires desde el voltor, l'àliga daurada, el trencalòs... tot a tocar de la mà i tot el temps del món per descansar en aquest racó de pau del nostre Pallars Sobirà.

El Voltor negre

Avui parlarem d'un dels repinyaires que tenim, el voltor negre, el podem veure per les zones de Boumort, collegats i davant de l'ermita d'Arbolò, segur que hi han més llocs però especialment aquests potser són més fàcils de poder-lo observar, com comparteix el seu vol amb altres companys com el trencalòs, el voltor comú, l'àliga daurada.... S'ens pot escapar la vista una bona estona i veure com aixequen el vol i passar per damunt nostre amb aquell volar senyorial i pensar que petits que som en aquest moment.
La diferencia amb l'altre germà seu, el voltor comú és només el seu color, fosc i a l'hora de menjar comparteix el seu dinar amb els altres repinyaires, només deixant a terra els ossos que això s'encarregarà de fer-los desapareixer el seu company de vol, el trencalòs.
Hi ha pocs però en mica en mica la población d'aquest animal tan especial va augmentant gràcies a l'associació Trenca que tenen dos punts d'alliberament, un és la Reserva Nacional de caça de Boumort i l'espai Natural d'Alinyà.
Des de l'any 2007 fins a l'actualitat han alliberat 70 voltors negres al Prepirineu.
Esperem que continuin en davant i alliberin molts més per poder dir que el voltor negre no és un animal amb perill i poder conviure amb aquest preciós animal.
Així que ja ho sabeu si voleu saber molt més d'aquest exemplar pujeu cap aquí dalt i gaudiu-ne, que segur que hos deixerà bocabadats mirant com vola per damunt de nosaltres.

Castell d'Arcalís

Anirem en aquesta nova excursió a visitar un castell emblemàtic de la zona nostra, concretament al terme municipal de Soriguera: "Arcalís".
Som-hi doncs! direcció Arcalís sortint nosaltres desde Sort i de seguit i arribarem en questió de deu minutets.
Arribarem a Baro que ens situa a l'esquerra de la carretera comarcal direcció a Pobla un cop el passem, trobem el trencall que ens portarà a Arcalís de costat al pont penjat que creua el riu. moment de fer parada per contemplar aquesta obra arquitectónica important al moment de la seva construcció.
Iniciem l'itinerari cap al final del poble, al costat de l'esglèsia trobem una pista de muntanya on comença la nostra excursió cap al Castell d'Arcalís.
Durant el nostre recorregut no trobem moltes indicacions, però el camí ens va portant muntanya amunt durant uns 2 km fins que trobem un trencall a l'esquerra.
Seguirem aquest sender que s'enfila força dret entre boscos d'alzines i prades, molta vegetació seca d'arbustos també. Al final d'aquest caminet ja podrem veure les restes del castell on llegendes de lladres de camí ral com les del bandoler Ponsico rondaven per la nostra ment.
La nostra petjada histórica quedarà per sempre a sobre el castell d'Arcalís, la capella románica de Sant Martí i l'antiga esglèsia romànica de la Mare de Dèu de Serenyà. També podem visitar la "Roca del lladre" un mirador sobre la Vall del Noguera Pallaressa on els lladres vigilaven el pas dels viatgers i desde on el Lliser d'Arcalís que era com és coneixia al lladre Ponsico controlava els seus dominis.
Una petita petjada de llegenda aquesta setmana al meu bloc, on mil i una històries ens han acompanyat en aquesta nova sortida caminant a peu pel Pallars.

El Taba

Avui parlarem d'un animal petit i sobretot molt molest a l'estiu, "el Taba". Molt molest sobretot quan estem relaxats a prop del riu, piscina o simplement sentats a la vora d'un llac i contemplant les vistes.
Aquest petit animal és com una mosca collonera, el maleïm per la seva picada que de cop s'infla i pica moltíssim.
El més curiós d'aquest animal és la seva trompeta ja que és tan forta que pot traspassar la pell de caballs, ases... i de més bestiar.
Així que encara que per aquí al Pirineu tinguem aquest especial mosquit, no deixeu de vindre i visitar els racons més insòlits i desconeguts que tenim.

Caminada a Llagunes

Sortirem com és habitual en el meu blog " Petjades pel Pirineu" desde Sort que és on hi visc i aquesta vegada no haurem d'agafar el cotxe... Ho tenim a tocar.
Aquesta excursió és per a totes les edats i a l'abast de tothom, força planera i amb aigua a mà durant tot el camí sigui per veure o per refrescar-nos.
Direcció Sa Verneda pel costat del riu arribant al indicador de Llagunes, Puigforniu, Tornafort... agafarem aquest sender que ens anirà obrint camí entre alzines i arbres ornamentals... molt d'ells centenaris. Trobem un punt que hem de baixar una roca gran que ens portarà al camí principal del nostre recorregut, amagats dins la Vall on sol i ombra ens farà molt agradable el nostre trajecte. Passarem prop d'una borda molt gran abandonada amb terres que l'envolten i un riuet que hi passa a tocar. Al caminar anem deixant enrere el Montsent del Pallars i al guanyar distància la vall s'obre i veurem el poblets que anem deixant enrere.
Unes singladures de roques i natura ens porten al primer pont de fusta que ens ajudarà a creuar el riu i a l'estiu podem banyarnos-hi perquè hi ha zones on l'aigua i cobreix molt ( tipus gorg).
Desde aquest punt la muntanya és més autèntica i trobem arbres molt grans... diria que tenen més de 200 anys ( entre tres no el bem poder abraçar!!).
Quan s'apropa la tardor, també a la primavera la muntanya ens convida a fruits com les maduixetes, bolets, mores... etc. Ens apropem jà al segon pont de fusta, aquest és doble perquè l'espai a creuar és més gran, el riu baixa més intens i el paisatge que ens envolta és més bonic...Un últim tram ens queda per arribar a Llagunes que depenent de la força que tinguem aquí, ens decidirem a continuar o farem aquí mateix parada i fonda; agafant energia amb el nostre entrepà. Una bona ombra ens convida a pasar-hi una bona estona fins que... en somnis la nostra petjada voladora ens portarà fins a Llagunes, recordant com deia aquell savi que " quan caminem sols anem més ràpid... però si caminem acompanyats arribem més lluny".

Pica soques

Tot pot començar amb una passejada tranquil.la pel bosc, descobrint nous sorolls, fins que un dia en un bosc silenciós; de cop i volta sents un soroll com si et donessin la benvinguda, com si piquessin la porta; tu la poguessis obrir, aquest soroll tan bonic, el fa un petit ocell, el Pica soques.
Si teniu un moment i passejeu pel bosc, veureu com aquest ocell us dona la benvinguda a la seva càlida casa, el bosc.

Passejant per St. Maurici

En aquesta sortida anirem al llac de Sant Maurici: visitarem el Parc Nacional de Catalunya tot passejant per la vora del llac i fent mitja volta circular fins on la natura... ens deixi arribar.
Punt de sortida direcció Espot, què depenent de l'època on decidim anar-hi convé pujar-si ben d'hora. Arribats a Espot punt d'entrada al Parc desde el Pallars Sobirà ens enfilarem fins l'aparcament, porta d'entrada a un món de natura, colors i llum... natura en estat salvatge.
Farem la pujada clàssica a St. Maurici reseguint el camí marcat i disfrutant si estem atents a tantes coses que s'han fà difícil enumerar. Desde ... rierols, arbres ornamentals, grans esplanades d'herba fresca, aigua que brolla per sota de les pedres... "els Encantats" oooooohhhh!!!!!! Quina pasada!!
Trobarem una petita hermita... la de Sant Maurici aprop d'arribar al punt d'informació al mateix estany, juntament amb una font d'aigua cristal.lina i boníssima que brolla abundanment i no et cansaries de beuren mai... què bona!!
Desde el mateix estany creuem la pressa i agafem un caminet fins a un pont; seguidament a l'esquerra pujarem uns esglaons  de ciment... aquest sender que ens obra pas ens portarà a l'estrem Sud de l'estany. Un paisatge del tot diferent al típic del estany de Sant Maurici, trobant l'essència del mateix en la soletat d'un caminar tranquil, envoltats de boscos de pí negre i una natura que ens envolta i ens esplota a la cara; tot està al seu lloc, aquí tot ocupa el seu espai; natura i animals conviuen en armonía perfecte només trencada per uns èssers extranys que interrompeixen per un moment tanta pau... "nosaltres".
Un arbre caigut sobre l'aigua de l'estany ens ofereix un racó màgic per fer el nostre dinar a l'aire lliure mentre ens refresquem...els  peus i arribem a la conclusió final que si la natura està al seu lloc, la protegim i està bé, nosaltres estarem bé. La nostra petjada de salut ens ha portat peus a l'aigua en una unió perfecte entre cos, ànima i natura... què per molts anys ens adonem del tresor tan gran que tenim.

Llangardaix Pirinenc

Avui parlarem d'un petit animaló robust i rodanxonet de potes curtes i d'un color fosc si són mascles i verdós o groguenc en el cas de les femelles.
Si el volem veure hem d'anar silenciosament i endinsar-nos als boscos o en els prats subalpins ja que són esmolladisos.
Hem de conservar-los ja que són una espècie autòctona i poder-los tindre present en el territorio ja que fora d'ell és difícil de veure'ls.
Així que hos animo a pujar al Pirineu i poder gaudir d'aquest animaló tan emblamàtic del Pirineu.

Cigne negre

Ja sé que no és un animal del Pirineu però avui faré una excepció. Us vull parlar d'un animal molt elegant i que és fa mirar, és el cigne però no un cigne qualsevol sinó el cigne negre. Aquest cigne el podreu trovar a l'estany del Parc Schierbeck de Puigcerdà, nedant amb els seus companys cignes i si el voleu veure de més a prop us recomano agafar una barca i fer una volta per aquest estany, i us donareu compte de lo excepcional que és, ja que és l'únic que hi ha per aquesta zona, i com no, aprofitar de visitar la Cerdanya i els seus recons més especials.

El pont de Rialp

Novament ens possem a caminar pels voltants de Sort, en una excursió dividida en dos trams que ens portarà fins al pont penjat que travessa el riu Noguera Pallaresa... aquí deixarem la nostra petjada voladora per damunt d'aquest riu Pallarés.
A les afores de Sort i en direcció al Port de Cantó, un cop creuem el riu trobem un camí a l'esquerra que ens indica per anar a Rialp (2.7km), també per anar a Pernui. Agafarem aquest camí que aviat és convertirà en una pista seguint els indicadors de la Vall d'Àssua ( senyalitzats en vermell)... de seguit s'estreny i caminarem arran d'unes baranes de fusta que ens indica la proximitat del riu.
Molt ombrívol i divertit perquè és molt canviant aquest sender que ens va allunyant del soroll de la gent fins arribar al soroll del pròpi riu quan trobem la pressa de Rialp.
Espectacular l'acumulació de l'aigua i la força que aquesta amaga aquí controlada, però per moments descontrolada quan la van deixant anar pels esports d'hivern amb el rafting, cayacs... etc. Més d'un i de dos han perdut els calçotets al riu intentant nedar a la vora i agafar massa confiança a l'hora de banyar-si... molta precaució amb les crescudes sobtades que no avisen.
Estavem caminant... bé ara arriba un punt on trobem una mica de pendent, res; cosa de deu minuts; arribats a d'alt les vistes són espectaculars!!! Ens trobem a l'alçada de la benzinera de Rialp allà pel Esport Center però amb una alçada diferent.
Quines vistes de la Vall!! a Nord i a Sud, seguim caminant per una zona més pedragosa que ara baixa per torna a pujar fins una pista que ens portarà al segon tram de la nostra sortida, ara ja desde Rialp.
Retornem amb el sender estret, molta ombra i el riu com  a gran protagonista quan no hi ha algun intrepit grup de rafting que intenta baixar-lo. De seguit trobarem un punt d'aigua a la "Font de la Canareta " per omplir cantimplores i amb una petita àrea de descans. També trobem una petita pendent que ens porta a un mirador on gaudirem de la Vall. Hi ha algun tram on hem de ser prudents perquè la muntanya mai s'està prou quieta i sovint hi ha trencaments de parets, roques... etc i fà que no quedi el camí massa sencer.
Aviat trobarem les escales que ens durà al pont de Rialp, amb una baixada que ens portarà fins arribar-hi... un balanceig molt agradable ens fà somiar mentre el creuem. Arribem a una zona de picnic molt tranquila a tocar del riu, moment per badar mentre fem l'entrepà i... gaudim del moment.

L'eriçó

Avui parlarem d'una visita inesperada que vaig tindré fa uns anys a la porteria de casa.
Va ser una gran sorpresa en trobar un petit eriçó, dormint cargolat en un racó però en un instant va obrir els seus petits ulls foscos i vaig poder observar-lo atentament uns quants dies. La pell semblava fina i suau amb unes bones punxes gruixudes i ben afilades, les seves orelles eren molt petites i les potetes eren curtes amb unes ungles grans.
Durant el dia dormia tranquilament en un racó i cap al vespre sortia a buscar menjar, tan podia ser un cuc com sargantanes, ratolins o alguna petita fruita però durant uns dies tornava a dormir a la porteria de casa, es veu que devia estar a gust!!! Al cap d'uns dies va tornar cap a la seva casa, els boscos.

Gos de muntanya dels Pirineus

Avui parlarem d'un gos conegut com Muntanya Pirineus o Gran Pirineu. És una raça de gos gran que la seva feina tradicionalment és la de protegir el bestiar quan està pasturant pel Pirineu, en especial les ovelles i té un pèl molt gruixut per aguantar el fred de l'hivern. S'assembla molt al Mastí del Pirineu tan pel seu nom com per les seves característiques, però són dues races totalment diferents.
La seva única diferència amb el Mastí és que el Gran Pirineu té un sisé dit a les potes del darerre ja que amb aquests dits tracciona molt millor pels terrenys nevats. És molt fàcil de conviure amb ell perquè és molt noble i afable amb els qui l'envolten.

Ermita Mare de Déu del Soler pel Batlliu de Sort

Novament trepitjem el Pirineu després de les Vacances Nadalenques, aquest cop enllaçem amb una sortida anteriorment feta i que ens portarà a una ermita: la ermita Soler. Desde Sort ens enfilarem cap a Bressui, desde on agafarem el camí que ens durà a Montardit de Dalt seguint l'excursió esmentada ( volta circular al Batlliu de Sort) i ja apuntada al meu bloc " Petjades pel Pirineu".A 5 min d'arribar  a Montardit de Dalt trobem l'indicador que ens asenyala direcció a l'ermita Mare de Deú del Soler... aquí arrenca una nova aventura amb un desnivell d'uns 400 metres que haurem de perdre, fins arribar a Sa Verneda... tot caminant entre boscos d'alzina i arbres ornamentals. Seguirem el camí que és ben senyalitzat entre murs de pedra i camps de pastura fins arribar a un balcó privilegiat, el que ens descobreix unes vistes espectaculars de la Vall de Montardit, el Pic de l'Orri, el Port del Cantó, Soriguera, Vilamur... etc. Arribarem fins al punt de carretera, on haurem de creuar per seguir el nostre  camí força espiritual. Trobem en aquest punt un aveurador pels animals on brolla aigua fresca d'una mànega i arribem a una zona de bosc tancat i molt ombrívol... moment per fer un descans i picar alguna cosa de menjar.
El paisatge és molt assolellat i la vall segons anem perdent alçada es và tancant davant nostre entre camps de pastura i molt de bestiar boví. De seguit ara sí, començem a veure l'ermita... la creu que hi ha al damunt ens mostra el camí. En poc més de 20 min, arribem en aquest santuari de peregrinatge en dates senyalades i racó de fé per a molta gent. En el propi espai de l''ermita trobem una  zona per descansar on hi ha bancs i una taula de pedra, tot aquest espai envoltat d'arbres i arbustos marcats amb el seu indicador de nom i explicació referent. Una estelada ens omple els ulls de joia, i seguint les escales de fusta anirem baixant fins a peus de la carretera, deixant enrere aquest lloc tan tranquil.

Uns metres més enllà trobem un pont de fusta a l'esquerra de la carretera que va a Malmercat i  que enllaça amb Les Vernedes. D'aquí cap a Sort i punt final d'aquesta sortida de nou circular on cos i ànima han caminat de la mà pel Batlliu de Sort, deixant la nostra petjada aquest cop més espiritual.