dimarts, 29 de novembre del 2016

Mirador de Torredo (Vall Farrera)

Carretera i manta des de Sort direcció Llavorsí, on des de allà agafarem la carretera que va a Alins: "La Vall Farrera". Un cop arribats a Araòs anirem direcció al Bosc Viròs seguint la pista que ens portarà a l'aparcament del Refugi "Gall Fer"on deixarem el nostre vehicle... "Comença l'aventura"!!
Botes, motxilles, aigua... queviures i som-hi "ENDAVANT", la nostra ruta circular que ens portarà a conèixer l'edat del ferro... "IMPRESSIONANT". Si tot va bé amb menys de dues hores ho tindrem fet, amb un desnivell d'uns 2oo metres aproximadament aquest recorregut no ens deixarà indiferents.
Trobarem en aquest particular circuit on, si anem ben informats podrem veure: els cinc tipus d'arbres diferents del Bosc Viròs, la carruga Vella (antic camí de miners), i l'aprofitem de la fusta per fer carbó... on també veurem la carbonera (cabana dels miners) fins arribar al mirador, punt i final del nostre recorregut.
De tornada i seguint sempre el camí senyalitzat trobarem les mines d'estil romà; finalment arribarem al " Forn romà de la Trenca" i de seguit el Refugi on haviem deixat el cotxe.
Tot aquesta sortida envoltada de grans avets, rouredes... i un paisatge que des del primer minut et fa anar més i més depressa, petjada a petjada per conèixer tot el que amaga, aquesta mágica vall del ferro ( La Vall Farrera ).






dimecres, 23 de novembre del 2016

Marmota Alpina

Si anem pels prats Alpins amb una mica de sort podrem veure aquest animal, sobretot per prats de més de 1000 metres d'altitut. L'amagatall preferit de la marmota són les tarteres de blocs i altres grans acumulacions de perdres. Entre els mesos d'octubre fins el maig hibernen, així que ja ho sabeu si voleu veure aquest simpàtic animal haureu d'esperar que arribi el bon temps per poder-lo fotografiar.



diumenge, 20 de novembre del 2016

Volta circular pel bosc de Tornafort

Excursió de curta durada on podrem observar esplèndides vistes sobre els pobles del Batlliu de Sort a ponent, i als de la Vall de Siarb, a l'est. Aquesta sortida és molt recomanable fer-la entre la primavera i la tardor, ja que transcorre per un itinerari forestal seguint els camins de ferredura de Freixa i Taús dins del bosc de Tornafort, on agafarem una alçada aprox de 1.400 metres.
Des de Sort sortirem en direcció la Pobla de Segur i a pocs minuts trobarem, un cop deixem l'hermita Solè a la dreta, un desviament direcció Tornafort. Seguirem aquesta pista ben esfaltada i passarem pel poble de Malmercat que deixarem enrera fins arribar a Tornafort, que amb una alçada de 1.300 metres és un dels pobles habitats més alts de Catalunya.
Deixarem el nostre cotxe a la plaça del poble on trobem un aparcament només arribar-hi. Una icona de senyalització ens indica l' itinerari a seguir d'aquesta volta circular pel bosc de Tornafort, tant fent volta pel Taús o per la Freixa. Si el nostre caminar és alegre, en questió de 30 minuts arribarem al mirador de Montmaior fent un tastet pel bosc de Tornafort. Desde una barana de fusta ens permetrà i a vista d'ocell sobrevolar la Vall, on la nostra petjada a l'aire per tot el Pallars ( des de Montsent fins a Montroio) quedarà per sempre.  Viatge de tornada pel camí vell de Freixa per un prat on tenim bones vistes del Pic de l'Orri, del Coll de Cantó i dels pobles de Vilamur, Llagunes i Soriguera.
Sortida de 1/2 dia per fer venir gana i desconnectar per un moment entre pins, del soroll de la ciutat.











dimarts, 15 de novembre del 2016

Llúdriga

Avui parlarem de la llúdriga, un petit animaló que el podem trobar per tot el Pirineu, tan el de Girona com el nostre.
De cara entrenyable,simpàtic,és bastant difícil de trobar-lo ja que es molt esmunyedís, és possible poder-lo observar durant tot l'any, però les primeres hores del matí dels mesos d'Abril i Maig són els millors moments per intentar gaudir d'aquesta tímida espècie.
Així que ja ho sabeu, si voleu intentar veure-la, cal aixecar-se ben d'hora, ben d'hora apropar-nos a la Mollera d'Escalarre que és la zona més propera a nosaltres i si tenim sort podrem tindre una sorpresa ben agradable.

dissabte, 12 de novembre del 2016

Monestir de Sant Pere de les Maleses

Des de Sort i seguint el Noguera Pallaresa anirem en direcció La Pobla de Segur, que un cop passat Gerri de la Sal, continuarem fins arribar a la "Font de la Figuereta"( situat a la zona d'esbarjo del Collegats) on podrem deixar el cotxe. Agafarem una pista esfaltada que hi ha a l'altre costat de la carretera que puja progressivament i ens permetrà fer una volta circular pel Congost, amb un desnivell d'uns 400 metres i si tot va bé ho farem en migdia.
Un panell d'inici ens mostre la ruta que farem, on podrem visitar "el Monestir de Sant Pere de les Maleses" pels camins del Jussà, antics camins històrics recuperats.
El nostre caminar serà progressiu amb tendència cap a la dreta, seguint aquest sender senyalitzat i superant un barranc: el barranc d'Ausal. A prop d'aquí i sortint pel camí de la dreta ens acostarem a una bauma, on podrem pasar per sota de les seves parets de rocs.
Continuem la nostra ruta i apròximadament desprès d'un Km de la sortida trobem el desviament del camí que ens portarà a Sant Pere de les Maleses, un camí estret fins el monestir: moment " FOTO".
Durant el recorregut si ens hi fixem trobarem marques groges a terra i en els arbres i a mesura que anem guanyant alçada les vistes són més i més espectaculars!!
Estem aquí d'alt envoltats de parets d'escalada, de les més salvatges de Catalunya com per exemple la "Paret dels Nebots". El sender ara puja amb força, fins arribar a un plà rocòs que apartir d'aquí i seguint unes fites per no perdrens, arribarem a la part més alta del nostre recorregut.
Trobarem tot seguit el " barranc d'Ausal" un cop creuem un bosc de pí, seguirem per un camí que de nou torna a pujar fins al "Serrat de Tussal". Apartir d'aquí començarem a baixar fins al barranc de Sant Pere; davant nostre trobarem un massís per fer escalada, sent el paisatge més frondós a partir d'aquí, senyal que arribem al barranc de Sant Pere. Trobarem en aquest moment una bifurcació, on nosaltres agafarem  el camí de d'alt, fins arribar al riu que haurem de creuar en direcció a la dreta, que ens portarà fins al Monestir (on un entrepà de truita ens espera). Lloc espiritual de gran bellesa i pau, moment perfecte per descansar i recuperar forçes. Tot aquest espai no té desperdici, on si ens hi fixem podrem observar els dos apcis molt ben conservats i les parets del temple. Per seguir la nostra ruta hem de desfer el camí fet, fins l'encreuament anterior i agafar el camí de baixada, creuant el Barranc de Sant Pere. Passarem per una zona una mica cremada i amb lleugera pendent, que de cop torna a baixar fort, podent gaudir de nou de vistes impressionants. Seguim sota una linia eléctrica d'alta tensió fent ziga-zaga fins "la Cova de la Serpent" d'uns deu metres de profunditat i de gran atractiu, on moltes llegendes ens envolten sobre la gran serp. Continuem la ruta per on veniem fins al peu de la paret, més endavant trobarem la carretera que de nou ens portarà al tunel, seguint l'antiga carrretera que a dia d'avui és pràcticament peatonal.
Punt de tornada a la  " Font de la Figuereta", final d'aquesta volta increíble on la nostra petjada d'alta volada quedarà per sempre entre llegendes Pallareses.















divendres, 11 de novembre del 2016

Ovella Xisqueta

Avui parlarem de l'ovella xisqueta, com no parlar d'aquesta raça autóctona d'aquí del Pirineu, la podem trobar per totes les Valls...
Però, on la podem veure-la millor és el diumenge de fira de la tardor a Sort. On els pastors ens fan una demostració de la seva habilitat amb aquest animal.
I jo no podria deixar passar l'oportunitat de conèixer aquesta ovella de tan aprop. I dir-vos que si feu coincidir la vostra visita pel Pirineu en el primer cap de semana de noviembre podreu disfrutar i gaudir d'aquesta ovella tan simpàtica.






diumenge, 6 de novembre del 2016

La Mollera d'Escalarre

Iniciem una nova sortida del meu Blog, aquest cop cap un punt d'observació del nostre entorn " La Mollera d'Escalarre". Agafarem direcció La Guingueta d'Àneu seguint el curs del Noguera Pallaresa; arribats al poble veiem un lloc on podrem deixar el vehicle, al mateix punt de sortida del nostre recorregut. És una volta circular que ens permetrà conèixer diferents poblets com Escalarre, Esterri d'Àneu i una torre d'observació, passant pel Pont de "Poldo" i seguint l'itinerari marcat.
Començem a caminar per un camí fàcil i ample que és mantè practicament durant tota la sortida.
Durant el nostre trajecte podrem visitar el poble d'Escalarre, l'esglèsia de Sant Martí d'Escalarre, el mirador elevat de la Mollera que comentava abans i diferents edificacions militars de la "Línia de Pirineus".
Durant tot el recorregut podrem observar gran quantitat de natura ( flora i fauna) en un espai molt reduït: des dels boscos de Ribera, les seves aigües, el patrimoni cultural d'esglèsies... i la seva fauna d'ocells, peixos, la llúdriga, la serp d'aigua...
Si fem una mica d'història veurem que durant el trajecte ens trobarem còdols de granit utilitzats per a construcción de murs, esglèsies... Fa 70.000 anys aquests blocs de granit van ser arrencats de la zona d'Airoto, Marimanya, Cabanes i viatjaren per les glaceres de la Bonaigua i de la Noguera Pallaresa. Aquestes tres glaceres amb el desgel fà 10.000 anys, van formar un gran estany d'aigua i els blocs de granit van quedar al fons de la Vall. Al final del nostre recorregut arribarem a una zona d'esbarjo, punt final d'aquesta volta per un món de natura i fauna en familia, a l'abast de tothom i en un entorn privilegiat on tot té el seu equilibri, només trencat per uns moments per una nova petjada pel Pirineu.













dijous, 3 de novembre del 2016

El trencalòs

Continuarem parlant de la fauna del Pirineu, avui parlarem del trencalòs.
És un animal fantàstic, impressionant, el podem veure'l a molts indrets, però jo el vaig veure per primera vegada al Congost del Collegats veure'l sortir del niu i volar... Semblava com si ballès, per un moment m'haguès agradat canviar-me per ell i poder veure tot el Pirineu desde l'aire i deixar la meva petjada al cel.
Sense dubte impressiona veure'l, tan magestuós... que enamora.
Espero que hos animeu a poder-lo veure un dia i quedareu tan fascinants com jo.