diumenge, 30 d’octubre del 2016

Montgarri

En aquesta nova sortida, que us animo a fer-la des del meu Blog; us proposo canviar de Vall... aquest cop la nostra petjada quedarà per sempre a la Vall d'Aran.
Sortirem en direcció Esterri d'Àneu amb la motxilla ben carregada de queviures i roba d'abric... per aquí d'alt el temps és molt canviant. Un cop allà agafarem direcció Alòs d'Isil per arribar al refugi del Fornet on podrem deixar el nostre cotxe al aparcament del mateix refugi o si anem fora de temporada d'hivern, la barrera que permet l'accès a una pista forestal serà oberta i ens permetrà arribar a una zona d'aparcament més propera al nostre objectiu: El Santuari de Montgarri ( antigament municipi de Naut Aran).
Nosaltres deixarem el cotxe passat el refugi, en una zona més propera al nostre objectiu i fàcilment accesible amb qualsevol vehicle. A partir d'aquí la circulació per aquesta pista és ja recomenable fer-la amb 4x4. Així doncs començem a caminar seguint la pista on rapidament agafarem alçada entre grans avets tupits i vegetació inmensa. L'itinerari va seguint el curs del riu Noguera Pallaressa i transcorre entre boscos de pi negre i zones de pastura fins arribar al Refugi i al Santuari de Montgarri, en una zona oberta i assolellada al costat del riu Noguera.
Aquest enllaç GR 211 a Montgarri és molt  transcorregut per tot tipus de persones, ciclistes, motoristes (tot i que està prohibit), caminaires... tots gent de bé i tots amb el mateix objectiu arribar al Santuari. El camí que tenim per devant progressivament va agafant alçada i sense adonar-nos anirem   aconseguint aquest desnivell d'uns 300 metres d'alçada des del refugi.
En qualsevol moment podrem fer un mós,  jà que el nostre caminar en alçada i entre tanta natura ens obra la gana i si per algun motiu ens descuidem  l'entrepà o fem curt.... molt recomanable l'entrepà de truita que hos faran al mateix refugi de Montgarri és "excels".
Desprès d'una bona caminata, a peus del plà de Beret  visualitzem el nostre objectiu" Montgarri", al costat el Santuari, lloc de peregrinatge de gent de fè i persones que aprofiten la sortida per fer amistat i natura al aire lliure tot seguint el riu Noguera Pallaresa. En temps d'estiu podreu deixar la nostra petjada virtual a l'aigua per uns moments, cosa que desprès d'aquesta sortida ens vindrà molt de gust.











 

diumenge, 23 d’octubre del 2016

L'ós Brú

Continuarem l'aventura de la meva segona etiqueta parlant sobre la fauna del Pirineu.
Avui parlarem de l'ós brú, especialmente de l'ós Pyros, el primer ós introduït al Pirineu juntament amb dos ósses, ha anat tan bé l'adaptació que desde l'any 1997 fins al 2016 ha tingut 28 fills amb 6 femelles diferents.
Aquest estiu van introduir un nou mascle el Goiat, nom que va ser posat per la gent pallaresa i que significa noi jove o fadrí, ja que té 8-9 anys per poder trencar el domini del Pyros al Pirineu.
Esperem que en alguna excursió pugui deixar la meva petjada juntament amb la de l'ós. 








diumenge, 16 d’octubre del 2016

El Plà de la Font

En aquest nou viatge del meu blog "Petjades pel Pirineu" us portarè al Plà de la Font, on gaudirem d'unes vistes impressionants de la Vall d'Espot a més de 2.000 metres d'alçada. Agafarem carretera i manta... " que comença a refrescar..."direcció al Port de la Bonaigua on ens desviarem cap a Son del Pí. Podrem aprofitar a fer parada al Poble de Son i fer unes fotos de postal, precioses!!! també visitar l'esglèsia románica, reclam pels turistes en aquestes contrades.
Continuarem la carretera surtint de Son en direcció a Jou i a mig camí surt una pista forestal on ens indica "cams de Jou- Refugi Plà de la Font". Agafarem aquesta pista, que està ben conservada i per on no tindrem problema de pasar amb qualsevol vehicle, sempre que la prudència al volant ens acompanyi.
Tot aquest trajecte transcorre entre pinedes i vegetació abundant fins arribar d'alt del Refugi on un aparcament a 50 metres del mateix ens facilita el poder deixar el cotxe.
Al mateix Refugi tenim una font d'aigua potable i fresquíssima on uns bancs de fusta ens conviden a observar totes les vistes que ens envolten.
Surtint del Refugi i montanya amunt podrem arribar al " mirador del Plà de la Font" on a vista d'ocell veurem tota la Vall, desde els encantats, Sant Maurici, la Vall d'Unarre, la Molina, la Serralada del Cadí... i deixarem per sempre, la nostra petjada voladora planejant pel Pallars Sobirà!!!


















                   
    
 


diumenge, 9 d’octubre del 2016

Estanys del Gerber

Sortirem en direcció Port de la Bonaigua amb la motxilla ben preparada, que no ens falti de res... sobretot aigua perquè només a pocs quilòmetres de la sortida tenim l'únic punt d'aigua del nostre recorregut.
Abans d'arribar al Port i si ens fixem bè trobarem a mà esquerra el remontador d'esquí de la "Paulla" aquí és on deixarem el cotxe i començarà la nostre aventura... una nova petjada entre estanys d'una gran bellessa: "magnifics".
El camí comença senyalitzat, desde el mateix aparcament on un senderol sobre pas entre les pedres, rierols i pastures enfilant-se fort cap a dalt.
Sinó estem habituats a aquesta alçada notarem que ens cansem abans i que aquesta sortida ens possa a prova. Arribarem a una font, sortint natural d'aigua sota una pedra a la dreta del camí, aigua molt bona i fresquíssima... moment per reomplir cantimplores!!!
Desprès d'anar fent camí, tot senyalitzat i de pasar per racons de pedres i arbres centenaris, arribarem a peus del primer estany, el més petit dels tres.
Continuarem caminant per arribar al segon estany on el paissatge ens segueix sorprenent per la seva bellessa... en poc més de 40 minuts i arribarem acompanyats per un vent de nord, el temps comença a cambiar. Trobarem tot de roques grans i espais quasi pensats per descansar i fer l'esperat entrepà de truita...
El cel amenaçador ens avisa d'un cambi de temps, però de moment la nostre idea és completar els tres estanys ... ens en falta un!!!
Seguim el camí senyalitzat, estem a pocs metres de fer el cim... uns excursionistes que és veien molt experts ens recomanen fer mitja volta: el temps està cambiant... i ràpid.
Una tormenta aquí d'alt és molt perillosa per l'aparell elèctric i la quantitat d'aigua que ens envolta.
Amb van explicar que un d'ells un cop és va haver d'amagar sota d'unes pedres quasi dues hores per la quantitat de llamps que queien al seu voltant!!!
Va arribar el moment de fer mitja volta i deixar la meva petjada al tercer estany per un altre dia; el temps a la muntanya és molt cambiant  i mai vas prou preparat.
Va ser una decisió difícil de pendre però sempre hi haurà un altre dia per tornar-hi i completar l'excursió... Et dones compte que quan més alçada agafes més depressa cambia el temps i aquest cop la nostre petjada final... haurà d'esperar.








diumenge, 2 d’octubre del 2016

Bosc del Gerdar

En aquesta tercera sortida del meu blog "Petjades pel Pirineu" hos proposo descubrir un bosc màgic; un bosc que lluita per trobar la llum del sol, amb un ecosistema propi i culminat per un salt d'aigua provinent de l'època glacial ara fa 50.000 anys "La Cascada del Gerber" 125m.
Agafarem direcció al port de la Bonaigua i veurem una senyal que ens portarà al Refugi del Gerdar i aparcarem el cotxe allà mateix. Trobarem un caminet que surt desde el mateix Refugi en direcció al nostre objectiu on una forta pendent ens acompanya als primers moments, fins que agafem prou alçada i el camí es torna agradable.
De seguit trobarem un riu que ens acompanyarà durant tot el trajecte, que es perfecte per anar-se refrescant i la música ideal per una caminada tranquila.
Més endavant creuarem una carretera que envolta aquesta vall mágica "Terra de Minairons" i sense perdre de vista el sender que ens portarà a la Cascada del Gerber.
Tot aquest recorregut transcorre ben senyalitzat i es una festa en sí tota l'excursió.
Haurem de passar per una tartera una mica complicada, abans d'encarà el nostre tram final, on un seguit de graons de fusta entre rierols i petits salts d'aigua ens durà el nostre destí.
La força de l'aigua amb un salt de 125 metres davant nostre, no ens deixarà indiferents i depenent de l'època de l'any, promet emocions fortes com és a la primavera.
Una experiencia única, on només la força de l'aigua podrá borrar la nostra petjada.