Volta circular pel Batlliu de Sort

En aquesta nova sortida en el meu blog " Petjades pel Pirineu" recorrerem camins històrics en una volta circular on visitarem els nuclis de població de Bressui, Montardit de Dalt i Enviny tots dins de la Vall d'Àssua i a tocar de Sort.
Sortida i arribada d'aquesta nova ruta és a Sort, que com podrem veure està molt ben senyalitzada i transcorre tota entre camins de muntanya i senders molt ben conservats.
La primera indicació que ens durà a Bressui, la trobem a pocs metres de la carretera que ens porta a l'Insti ( a l'esquerre). Camí de pendent suau que transcorre entre vegetació seca i a mida que agafem alçada gaudirem de grans vistes de la Vall del Noguera Pallaressa. Arribats a Bressui trobem un punt d'aigua que a l'estiu ens refrescarà molt i molt, un senyal al mateix ( abeurador) ens indicarà el següent tram, una pista en direcció a Montardit de Dalt.
Aquest sender que surt d'aquí, fa poc més d'un any que és senyalitzat i segur hi ha hagut un treball de acondicionament del mateix per apropar aquesta ruta a les persones, en aquesta zona tan desconeguda del Pallars però de gran interès natural.
Descobrirem enmig de la muntanya si seguim aquest camí un parell de bordes entre boscos de rouredes i lledoners, on la pressència de la Torreta del Orri ens indica que estem guanyant alçada. Tot això seguint la Ribera de Montardit i en questió d'uns 45 minuts serem  al nucli de la població. En aquest punt els indicadors ens fan triar entre baixar cap a l'Ermita de Solé o pujar una mica més cap al poble d'Enviny. En aquest cas agafarem entre prades i bestiar boví direcció Enviny, que amb poc menys de 30 minuts ho haurem aconseguit. Sortirem al camí vell arribant al equador del nostre recorregut circular... desde d'aquí camí de tornada cap a Bressui, passant abans però a visitar Enviny, la seva esglèsia Mare de Déu de la Candelera i nucli històric i reomplir cantimplores a la font del poble d'on brolla aigua fresquíssima..
Tota aquesta ruta la podem fer tranquilament encara que el desnivell acumulat sigui superior a 600 metres, sent el punt més alt els prop de 1.200 metres d'Enviny.
De tornada gaudirem de grans vistes de la Vall amb camins sovint definits per antigues parets de pedra seca, tot ara sí de baixada i tornant a la pista de terra que hem agafat desde Bressui. Ara només resta tornar a Sort i desfer el camí fet, gaudint sense més complicacions d'una sortida a peu i desde Sort on en aquest cas no em necessitat més transport que la de les nostres petjades, sobrevolant la Vall del riu Noguera Pallaressa.

 

Daina

L'altre dia que tornavem cap a casa després de fer una excursioneta, s'ens van creuar un grupet de 3 daines; les vam poder observar durant uns minuts. Eren femelles perquè no tenien banyes, el seu pèl era d'un color marró fluix amb unes taquetes blanques i la cua també era de color blanc, els ulls grans i foscos.
Ens vam creuar la mirada per uns instants i vaig pensar... quina sort que tenim de poder contemplar aquest preciós animal en total llibertat.
Jo el vaig poder veure per la pista que arribar a Port Ainè però els podem trobar per tot el Pirineu; això si, heu d'anar en silenci si les voleu observar en la tranquilitat del seu hábitat natural.

Sant Joan de l'Herm

Sortirem en direcció Port Ainè, carretera clàssica d'esquiadors i amants dels esports d'Hivern, fins abans d'arribar a la quota 1.200 on hi ha l'aparcament del telecadira de l'estació d'esquí. A l'esquerra de dita carretera surt un desviament cap a les pistes d'esquí nòrdic de Sant Joan de l'Herm. Tot un seguit de senders i camins de muntanya entre boscos de pinedes i rouredes amb impressionants vistes a la Vall de Castellbó-Montferrer i a la Pica d'Estats. Enfilem direcció al Refugi amb calçat d'hivern sigui amb unes bones trekkin o amb raquetes de neu, si fem aquesta sortida als mesos de fred. Diferent és si decidim fer-la a l'estiu on amb roba cómoda i calçat de muntanya és molt bona opció perquè l'ombra, ens acompanyarà quasi durant tot el camí.
Depenent de l'epoca de l'any és molt bona zona per anar a buscar bolets, un motiu més per recorre de punta a punta aquesta muntanya tant polivalent i apte per tots els públics. Lloc de trobada, de famílies senceres, amistats per sempre, caminaires i esportistes de tota les edats on en una hermita: la de Sant Joan de l'Herm s'aplega tota aquesta gent amb ganes de compartir moments d'oci, els dies de festa on la nostre petjada, sigui al bosc o més fugaç a la neu quedarà al record per sempre.

Gall Fer

Avui parlarem d'un animal esquerp, el Gall Fer. El podrem trovar pels boscos de pi negre, pi roig i avets. Esquerp, perquè és molt difícil  de poder-lo veure ja que per dintre el bosc és molt ágil i és mou molt silenciosament. Tindrem més sort si el volem veure els mesos d'abril o maig ja que és l'época del zel i el mascle fa un estufament molt vistós, cantar amb molta força i és un dels moments on el podriem observar millor i gaudir d'aquest animaló.

Mirador del Cap de la Roca

Us proposo una sortida de 1/2 dia on en aquesta ocasió pren tanta importància el destí final com el trajecte en sí fins arribar al punt de sortida, on el paisatge que ens envolta és del tot gratificant.
Novament si sortim de Sort enfilarem carretera cap a Llavorsí i un cop arribats, trencarem en direcció Ribera de Cardòs. Des de d'aquí cap a Ainet de Cardòs i tot seguit a la dreta ens a sortirà una carretera que ens apropa a la nostra propera excursió direcció Esterri de Cardòs.
Molt interessant de visitar la vila per veure l'esglèsia d'origen Romànic de Sant Pere i Sant Pau, molt ben conservada al igual que l'esglèsia de Sant Julià que la trobem a la població veina d'Arròs de Cardòs... val molt la pena de visitar. També molt recomanable l'esglèsia de Santa Maria de Ginestarre. Des de l'esglèsia surt aquest sender que ens portarà al mirador de la Roca. Camí fácil i molt net, ideal per anar-hi amb família a ritme popular ( que dic Jò), vull dir... sense presses. Amb poc més de 30 min haurem fet via sinò anem fent el badoc, entre tantes vistes panoràmiques de la Vall de Cardòs, la Pica d'Estats i els pobles que l'adornen com Ginestarre, Arròs de Cardòs, Benante, etc...
Aquesta sortida és un descans per als sentits una finestra a la Vall de Cardòs on el nostre caminar petjada a petjada no destorbarà el silenci d'aquesta Vall tranquila i sovint desconeguda pel gran públic.

Isard

L'isard és una cabra salvatge on la podrem trovar per tot el Pirineu, tenen una cua curta, les banyes són molt resistent i en forma de ganxo. El seu pèl canvia de color depenent de l'època de l'any són animals molt sociable, és mouen en petits grups per la recerca de pastures. La seva activitat es diurna però cap el migdia sol decréixer la seva activitat.
Així que ja ho sabeu si el voleu veure, només haureu d'anar molt, molt i molt d'hora amb uns bons prismàtics i observar atentament la muntanya i esperar poder veure un bonic exemplar.

Mirador de Torredo (Vall Farrera)

Carretera i manta des de Sort direcció Llavorsí, on des de allà agafarem la carretera que va a Alins: "La Vall Farrera". Un cop arribats a Araòs anirem direcció al Bosc Viròs seguint la pista que ens portarà a l'aparcament del Refugi "Gall Fer"on deixarem el nostre vehicle... "Comença l'aventura"!!
Botes, motxilles, aigua... queviures i som-hi "ENDAVANT", la nostra ruta circular que ens portarà a conèixer l'edat del ferro... "IMPRESSIONANT". Si tot va bé amb menys de dues hores ho tindrem fet, amb un desnivell d'uns 2oo metres aproximadament aquest recorregut no ens deixarà indiferents.
Trobarem en aquest particular circuit on, si anem ben informats podrem veure: els cinc tipus d'arbres diferents del Bosc Viròs, la carruga Vella (antic camí de miners), i l'aprofitem de la fusta per fer carbó... on també veurem la carbonera (cabana dels miners) fins arribar al mirador, punt i final del nostre recorregut.
De tornada i seguint sempre el camí senyalitzat trobarem les mines d'estil romà; finalment arribarem al " Forn romà de la Trenca" i de seguit el Refugi on haviem deixat el cotxe.
Tot aquesta sortida envoltada de grans avets, rouredes... i un paisatge que des del primer minut et fa anar més i més depressa, petjada a petjada per conèixer tot el que amaga, aquesta mágica vall del ferro ( La Vall Farrera ).

Marmota Alpina

Si anem pels prats Alpins amb una mica de sort podrem veure aquest animal, sobretot per prats de més de 1000 metres d'altitut. L'amagatall preferit de la marmota són les tarteres de blocs i altres grans acumulacions de perdres. Entre els mesos d'octubre fins el maig hibernen, així que ja ho sabeu si voleu veure aquest simpàtic animal haureu d'esperar que arribi el bon temps per poder-lo fotografiar.

Volta circular pel bosc de Tornafort

Excursió de curta durada on podrem observar esplèndides vistes sobre els pobles del Batlliu de Sort a ponent, i als de la Vall de Siarb, a l'est. Aquesta sortida és molt recomanable fer-la entre la primavera i la tardor, ja que transcorre per un itinerari forestal seguint els camins de ferredura de Freixa i Taús dins del bosc de Tornafort, on agafarem una alçada aprox de 1.400 metres.
Des de Sort sortirem en direcció la Pobla de Segur i a pocs minuts trobarem, un cop deixem l'hermita Solè a la dreta, un desviament direcció Tornafort. Seguirem aquesta pista ben esfaltada i passarem pel poble de Malmercat que deixarem enrera fins arribar a Tornafort, que amb una alçada de 1.300 metres és un dels pobles habitats més alts de Catalunya.
Deixarem el nostre cotxe a la plaça del poble on trobem un aparcament només arribar-hi. Una icona de senyalització ens indica l' itinerari a seguir d'aquesta volta circular pel bosc de Tornafort, tant fent volta pel Taús o per la Freixa. Si el nostre caminar és alegre, en questió de 30 minuts arribarem al mirador de Montmaior fent un tastet pel bosc de Tornafort. Desde una barana de fusta ens permetrà i a vista d'ocell sobrevolar la Vall, on la nostra petjada a l'aire per tot el Pallars ( des de Montsent fins a Montroio) quedarà per sempre.  Viatge de tornada pel camí vell de Freixa per un prat on tenim bones vistes del Pic de l'Orri, del Coll de Cantó i dels pobles de Vilamur, Llagunes i Soriguera.
Sortida de 1/2 dia per fer venir gana i desconnectar per un moment entre pins, del soroll de la ciutat.

Llúdriga

Avui parlarem de la llúdriga, un petit animaló que el podem trobar per tot el Pirineu, tan el de Girona com el nostre.
De cara entrenyable,simpàtic,és bastant difícil de trobar-lo ja que es molt esmunyedís, és possible poder-lo observar durant tot l'any, però les primeres hores del matí dels mesos d'Abril i Maig són els millors moments per intentar gaudir d'aquesta tímida espècie.
Així que ja ho sabeu, si voleu intentar veure-la, cal aixecar-se ben d'hora, ben d'hora apropar-nos a la Mollera d'Escalarre que és la zona més propera a nosaltres i si tenim sort podrem tindre una sorpresa ben agradable.

 

Monestir de Sant Pere de les Maleses

Des de Sort i seguint el Noguera Pallaresa anirem en direcció La Pobla de Segur, que un cop passat Gerri de la Sal, continuarem fins arribar a la "Font de la Figuereta"( situat a la zona d'esbarjo del Collegats) on podrem deixar el cotxe. Agafarem una pista esfaltada que hi ha a l'altre costat de la carretera que puja progressivament i ens permetrà fer una volta circular pel Congost, amb un desnivell d'uns 400 metres i si tot va bé ho farem en migdia.
Un panell d'inici ens mostre la ruta que farem, on podrem visitar "el Monestir de Sant Pere de les Maleses" pels camins del Jussà, antics camins històrics recuperats.
El nostre caminar serà progressiu amb tendència cap a la dreta, seguint aquest sender senyalitzat i superant un barranc: el barranc d'Ausal. A prop d'aquí i sortint pel camí de la dreta ens acostarem a una bauma, on podrem pasar per sota de les seves parets de rocs.
Continuem la nostra ruta i apròximadament desprès d'un Km de la sortida trobem el desviament del camí que ens portarà a Sant Pere de les Maleses, un camí estret fins el monestir: moment " FOTO".
Durant el recorregut si ens hi fixem trobarem marques groges a terra i en els arbres i a mesura que anem guanyant alçada les vistes són més i més espectaculars!!
Estem aquí d'alt envoltats de parets d'escalada, de les més salvatges de Catalunya com per exemple la "Paret dels Nebots". El sender ara puja amb força, fins arribar a un plà rocòs que apartir d'aquí i seguint unes fites per no perdrens, arribarem a la part més alta del nostre recorregut.
Trobarem tot seguit el " barranc d'Ausal" un cop creuem un bosc de pí, seguirem per un camí que de nou torna a pujar fins al "Serrat de Tussal". Apartir d'aquí començarem a baixar fins al barranc de Sant Pere; davant nostre trobarem un massís per fer escalada, sent el paisatge més frondós a partir d'aquí, senyal que arribem al barranc de Sant Pere. Trobarem en aquest moment una bifurcació, on nosaltres agafarem  el camí de d'alt, fins arribar al riu que haurem de creuar en direcció a la dreta, que ens portarà fins al Monestir (on un entrepà de truita ens espera). Lloc espiritual de gran bellesa i pau, moment perfecte per descansar i recuperar forçes. Tot aquest espai no té desperdici, on si ens hi fixem podrem observar els dos apcis molt ben conservats i les parets del temple. Per seguir la nostra ruta hem de desfer el camí fet, fins l'encreuament anterior i agafar el camí de baixada, creuant el Barranc de Sant Pere. Passarem per una zona una mica cremada i amb lleugera pendent, que de cop torna a baixar fort, podent gaudir de nou de vistes impressionants. Seguim sota una linia eléctrica d'alta tensió fent ziga-zaga fins "la Cova de la Serpent" d'uns deu metres de profunditat i de gran atractiu, on moltes llegendes ens envolten sobre la gran serp. Continuem la ruta per on veniem fins al peu de la paret, més endavant trobarem la carretera que de nou ens portarà al tunel, seguint l'antiga carrretera que a dia d'avui és pràcticament peatonal.
Punt de tornada a la  " Font de la Figuereta", final d'aquesta volta increíble on la nostra petjada d'alta volada quedarà per sempre entre llegendes Pallareses.

Ovella Xisqueta

Avui parlarem de l'ovella xisqueta, com no parlar d'aquesta raça autóctona d'aquí del Pirineu, la podem trobar per totes les Valls...
Però, on la podem veure-la millor és el diumenge de fira de la tardor a Sort. On els pastors ens fan una demostració de la seva habilitat amb aquest animal.
I jo no podria deixar passar l'oportunitat de conèixer aquesta ovella de tan aprop. I dir-vos que si feu coincidir la vostra visita pel Pirineu en el primer cap de semana de noviembre podreu disfrutar i gaudir d'aquesta ovella tan simpàtica.

La Mollera d'Escalarre

Iniciem una nova sortida del meu Blog, aquest cop cap un punt d'observació del nostre entorn " La Mollera d'Escalarre". Agafarem direcció La Guingueta d'Àneu seguint el curs del Noguera Pallaresa; arribats al poble veiem un lloc on podrem deixar el vehicle, al mateix punt de sortida del nostre recorregut. És una volta circular que ens permetrà conèixer diferents poblets com Escalarre, Esterri d'Àneu i una torre d'observació, passant pel Pont de "Poldo" i seguint l'itinerari marcat.
Començem a caminar per un camí fàcil i ample que és mantè practicament durant tota la sortida.
Durant el nostre trajecte podrem visitar el poble d'Escalarre, l'esglèsia de Sant Martí d'Escalarre, el mirador elevat de la Mollera que comentava abans i diferents edificacions militars de la "Línia de Pirineus".
Durant tot el recorregut podrem observar gran quantitat de natura ( flora i fauna) en un espai molt reduït: des dels boscos de Ribera, les seves aigües, el patrimoni cultural d'esglèsies... i la seva fauna d'ocells, peixos, la llúdriga, la serp d'aigua...
Si fem una mica d'història veurem que durant el trajecte ens trobarem còdols de granit utilitzats per a construcción de murs, esglèsies... Fa 70.000 anys aquests blocs de granit van ser arrencats de la zona d'Airoto, Marimanya, Cabanes i viatjaren per les glaceres de la Bonaigua i de la Noguera Pallaresa. Aquestes tres glaceres amb el desgel fà 10.000 anys, van formar un gran estany d'aigua i els blocs de granit van quedar al fons de la Vall. Al final del nostre recorregut arribarem a una zona d'esbarjo, punt final d'aquesta volta per un món de natura i fauna en familia, a l'abast de tothom i en un entorn privilegiat on tot té el seu equilibri, només trencat per uns moments per una nova petjada pel Pirineu.

El trencalòs

Continuarem parlant de la fauna del Pirineu, avui parlarem del trencalòs.
És un animal fantàstic, impressionant, el podem veure'l a molts indrets, però jo el vaig veure per primera vegada al Congost del Collegats veure'l sortir del niu i volar... Semblava com si ballès, per un moment m'haguès agradat canviar-me per ell i poder veure tot el Pirineu desde l'aire i deixar la meva petjada al cel.
Sense dubte impressiona veure'l, tan magestuós... que enamora.
Espero que hos animeu a poder-lo veure un dia i quedareu tan fascinants com jo.

Montgarri

En aquesta nova sortida, que us animo a fer-la des del meu Blog; us proposo canviar de Vall... aquest cop la nostra petjada quedarà per sempre a la Vall d'Aran.
Sortirem en direcció Esterri d'Àneu amb la motxilla ben carregada de queviures i roba d'abric... per aquí d'alt el temps és molt canviant. Un cop allà agafarem direcció Alòs d'Isil per arribar al refugi del Fornet on podrem deixar el nostre cotxe al aparcament del mateix refugi o si anem fora de temporada d'hivern, la barrera que permet l'accès a una pista forestal serà oberta i ens permetrà arribar a una zona d'aparcament més propera al nostre objectiu: El Santuari de Montgarri ( antigament municipi de Naut Aran).
Nosaltres deixarem el cotxe passat el refugi, en una zona més propera al nostre objectiu i fàcilment accesible amb qualsevol vehicle. A partir d'aquí la circulació per aquesta pista és ja recomenable fer-la amb 4x4. Així doncs començem a caminar seguint la pista on rapidament agafarem alçada entre grans avets tupits i vegetació inmensa. L'itinerari va seguint el curs del riu Noguera Pallaressa i transcorre entre boscos de pi negre i zones de pastura fins arribar al Refugi i al Santuari de Montgarri, en una zona oberta i assolellada al costat del riu Noguera.
Aquest enllaç GR 211 a Montgarri és molt  transcorregut per tot tipus de persones, ciclistes, motoristes (tot i que està prohibit), caminaires... tots gent de bé i tots amb el mateix objectiu arribar al Santuari. El camí que tenim per devant progressivament va agafant alçada i sense adonar-nos anirem   aconseguint aquest desnivell d'uns 300 metres d'alçada des del refugi.
En qualsevol moment podrem fer un mós,  jà que el nostre caminar en alçada i entre tanta natura ens obra la gana i si per algun motiu ens descuidem  l'entrepà o fem curt.... molt recomanable l'entrepà de truita que hos faran al mateix refugi de Montgarri és "excels".
Desprès d'una bona caminata, a peus del plà de Beret  visualitzem el nostre objectiu" Montgarri", al costat el Santuari, lloc de peregrinatge de gent de fè i persones que aprofiten la sortida per fer amistat i natura al aire lliure tot seguint el riu Noguera Pallaresa. En temps d'estiu podreu deixar la nostra petjada virtual a l'aigua per uns moments, cosa que desprès d'aquesta sortida ens vindrà molt de gust.