Aufrany

Continuem parlant dels repinyaires, concretament d'un exemplar magnífic i molt peculiar.
Peculiar, perquè és l'únic ocell que fa servir pedres per trencar els ous per alimentar-se. Aquí al Pirineu no hem tingut l'oportunitat de veure'l en acció.
Menja de tot, carronya, cadàver d'animals petits que els pot trobar tan al bosc com a la carretera, també pot menjar de vius a diferència dels seus companys.
És el més petit de tots si tenim l'oportunitat de veure'l bé ens ha donem que ens recorda a algú que ha acabat d'aixecar-se del llit, per això diem que és molt graciós.
Aquí potser és força difícil de veure'l ja que no hi han gaires i quant tinguem l'oportunitat l'hem d'aprofitar i gaudir d'aquest moment únic.
Així doncs si teniu ganes d'observar-los, el Pirineu us obra les portes per intentar-ho.
Que la sort us acompanyi!!

Vall de Subenuix

Una nova sortida del meu Blog "Petjades pel Pirineu" aquest cop una sortida amb majúscules: Estany de Subenuix ( al Parc Nacional de Catalunya).
Sortim ben d'hora direcció Espot per tenir durant més hores de companya... la fresca. Ens enfilem fins a l'aparcament del Parc on si anem ben d'hora no tindrem problemes per aparcar-hi. De moment agafem la ruta clàssica fins al refugi de Mallafrè que trobem a l'esquerra del camí, un cop passem una font d'aigua ben freda a tocar de l'hermita de Sant Maurici. Desde aquest punt, de seguida trobarem l'indicador cap a l'estany de Subenuix... un camí molt agradable entre boscos de pins i rouredes molt recomanable durant el mes de Juny, on la primavera esclata als nostres ulls. Seguirem un sender que ens situa lateralment al costat de l'estany de Sant Maurici. Abans d'arribar a la tartera a prop del Mirador de Sant Maurici surt un trencall a l'esquerra que ens indica direcció a la Vall de Subenuix, una mica més assolellada. El camí és de pujada progressiva i suau apte de  moment per tots els públics, arriban a l'estany de Subenuix que és el primer que trobarem. Aquí serà un bon moment per fer l'entrepà i descansar una estona per poder arribar, si les forces acompanyen al estany
Chic de Subenuix. A partir d'aquí per fer el Chic, trobarem un camí una mica més dificultòs amb més pendent i zones més pedragosses però igualment amb un ritme més pausat ho podrem fer. El paisatge va guanyant en intensitat de matisos i colors... i l'aire quan més amunt estàs és més pur, fins el punt que hi podem trobar fins i tot truites de riu. L'aigua de l'estany és molt poc mineralitzada ideal per aquest tipus de peix de procedència americana introduïda a Catalunya l'any 1969. Més amunt trobarem el pic de Subenuix que el tenim a tocar si les ganes hi son i ens volen acompanyar, tot i que hauríem de fer una mica d'escalada perquè jà és molt més pedragòs. No serà el nostre cas de moment... ho deixarem per una altra dia. Avui una foto amb una truita americana de l'estany de Subenuix... seria una bona "selfie" de record a una sortida pel parc innoblidable.
La nostra petjada voladora per alta muntanya ens a portat a conèixer una truita "yanqui" envoltats de natura i bones sensacions... les millors!!

Ratpenat

Parlarem d'un animal que de dia és impossible de trobar-lo, nomès el podriem veure: a dins d'unes coves, caixes colonies... L'animal del que parlem és el Ratpenat.
Gairebè tothom pensa amb els vampirs però els pobres són molt inofensius ja que s'alimenten de mosquits i d'altres insectes.
De ratpenats en podem trobar de diferentes espècies com per exemple: el ratpenat orellut, el ratpenat rater... però tots tenen en comú una cosa, que no poden sortir de dia; no és perquè és cremin sinó, amb l'escalfor del sol perden un 10% d'aigua a través de les ales i per això no poden sobreviure tan de temps a fora durant el dia.
Podriem pensar que són cecs però no és veritat, ja que  hi veuen perfectament; fan servir els ultrasons per moure's millor i amb més seguretat.
Ja sabeu... si algun dia en veieu algun, no tingueu por que no us farà res, realment són molt inofensius!! i necessaris per nosaltres ja que ens ajuden a combatre els molestos mosquits a l'estiu.

Santuari de la Mare de Dèu d'Arbolò

Una nova sortida desde el meu blog " Petjades pel Pirineu"... aquesta vegada anirem fins a  un santuari a tocar del riu Noguera Pallaressa: el Santuari de la Mare de Déu d'Arbolò.
Ens arribarem fins al poble de Baro punt d'inici d'aquesta excursió però no l'unic, jà que també i podem arribar desde Gerri de la Sal o desde la sortida del túnel d'Arbolò, on hi ha un pont de fusta que creua el Noguera Pallaressa.
Aquesta ruta triada és la més llarga i l'agafem creuant el pont sobre el riu, seguint un camí que surt a la dreta... no té perdua. És  una sortida molt recomanable jà que no té dificultat i transcorre sense massa desnivells; és força planera en quasi tot el recorregut. El primer tram és entre prats i camps de pastura, més endavant entre boscos de pí i alzines; tot plegat força ombrívol i molt tranquil.
Aquest santuari està situat al municipi d'Estac, dins l'antic terme d'Arcalís i està datat en documentació molt antiga què el castell i l'esglèsia ja eren nombrats desde l'any 781. L'esglèsia actual d'estil romànic va ser construida al segle XII i és amb l'ajuda  de molts debots de la Verge que és manté en perfecte estat... la fé mou montanyes diuen i és la que m'ha fet arribar fins aquí d'alt. Un cop arribem al santuari, tenim una petita àrea de descans amb un pati interior ajardinat, al costat un mirador ens situa de cop a la terra amb tota la vall als nostres peus. Davant una paret vertical niu de aus repinyaires desde el voltor, l'àliga daurada, el trencalòs... tot a tocar de la mà i tot el temps del món per descansar en aquest racó de pau del nostre Pallars Sobirà.

El Voltor negre

Avui parlarem d'un dels repinyaires que tenim, el voltor negre, el podem veure per les zones de Boumort, collegats i davant de l'ermita d'Arbolò, segur que hi han més llocs però especialment aquests potser són més fàcils de poder-lo observar, com comparteix el seu vol amb altres companys com el trencalòs, el voltor comú, l'àliga daurada.... S'ens pot escapar la vista una bona estona i veure com aixequen el vol i passar per damunt nostre amb aquell volar senyorial i pensar que petits que som en aquest moment.
La diferencia amb l'altre germà seu, el voltor comú és només el seu color, fosc i a l'hora de menjar comparteix el seu dinar amb els altres repinyaires, només deixant a terra els ossos que això s'encarregarà de fer-los desapareixer el seu company de vol, el trencalòs.
Hi ha pocs però en mica en mica la población d'aquest animal tan especial va augmentant gràcies a l'associació Trenca que tenen dos punts d'alliberament, un és la Reserva Nacional de caça de Boumort i l'espai Natural d'Alinyà.
Des de l'any 2007 fins a l'actualitat han alliberat 70 voltors negres al Prepirineu.
Esperem que continuin en davant i alliberin molts més per poder dir que el voltor negre no és un animal amb perill i poder conviure amb aquest preciós animal.
Així que ja ho sabeu si voleu saber molt més d'aquest exemplar pujeu cap aquí dalt i gaudiu-ne, que segur que hos deixerà bocabadats mirant com vola per damunt de nosaltres.

Castell d'Arcalís

Anirem en aquesta nova excursió a visitar un castell emblemàtic de la zona nostra, concretament al terme municipal de Soriguera: "Arcalís".
Som-hi doncs! direcció Arcalís sortint nosaltres desde Sort i de seguit i arribarem en questió de deu minutets.
Arribarem a Baro que ens situa a l'esquerra de la carretera comarcal direcció a Pobla un cop el passem, trobem el trencall que ens portarà a Arcalís de costat al pont penjat que creua el riu. moment de fer parada per contemplar aquesta obra arquitectónica important al moment de la seva construcció.
Iniciem l'itinerari cap al final del poble, al costat de l'esglèsia trobem una pista de muntanya on comença la nostra excursió cap al Castell d'Arcalís.
Durant el nostre recorregut no trobem moltes indicacions, però el camí ens va portant muntanya amunt durant uns 2 km fins que trobem un trencall a l'esquerra.
Seguirem aquest sender que s'enfila força dret entre boscos d'alzines i prades, molta vegetació seca d'arbustos també. Al final d'aquest caminet ja podrem veure les restes del castell on llegendes de lladres de camí ral com les del bandoler Ponsico rondaven per la nostra ment.
La nostra petjada histórica quedarà per sempre a sobre el castell d'Arcalís, la capella románica de Sant Martí i l'antiga esglèsia romànica de la Mare de Dèu de Serenyà. També podem visitar la "Roca del lladre" un mirador sobre la Vall del Noguera Pallaressa on els lladres vigilaven el pas dels viatgers i desde on el Lliser d'Arcalís que era com és coneixia al lladre Ponsico controlava els seus dominis.
Una petita petjada de llegenda aquesta setmana al meu bloc, on mil i una històries ens han acompanyat en aquesta nova sortida caminant a peu pel Pallars.

El Taba

Avui parlarem d'un animal petit i sobretot molt molest a l'estiu, "el Taba". Molt molest sobretot quan estem relaxats a prop del riu, piscina o simplement sentats a la vora d'un llac i contemplant les vistes.
Aquest petit animal és com una mosca collonera, el maleïm per la seva picada que de cop s'infla i pica moltíssim.
El més curiós d'aquest animal és la seva trompeta ja que és tan forta que pot traspassar la pell de caballs, ases... i de més bestiar.
Així que encara que per aquí al Pirineu tinguem aquest especial mosquit, no deixeu de vindre i visitar els racons més insòlits i desconeguts que tenim.